Història

Les col·leccions estatuàries de guix o algeps (del llatí gypsum), van ser una eina clau en els sistemes d'ensenyament artístic a Europa entre els segles XVI i XVIII. L'inusitat gust pel classicisme d'aquella època va impulsar la reproducció d'escultures fonamentals del període grecoromà, gòtic, renaixentista o barroc tant en marbre, per la tècnica de punts, com en algeps, mitjançant les tècniques del buidatge o colada a través de motles rígids.

Van ser rèpliques destinades al col·leccionisme, i especialment a la formació de joves artistes a les reials acadèmies espanyoles, promogudes en la cort per Felip V en la primera meitat del segle XVIII. Es tractava d'institucions dedicades a l'ensenyament artístic, que havien estat organitzats fins al moment en agrupacions gremials.

La gènesi d'aquesta col·lecció estatuària es remunta a 1768 quan Carles III d'Espanya crea la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Llavors realitza una primera donació de peces procedents de la Reial Acadèmia de Sant Ferran de Madrid, amb la finalitat de ser emprades en l'aprenentatge de les disciplines de pintura, escultura i arquitectura.

Això va suposar l'origen del Museu i l'Escola de Belles Arts de València, que avui dia és formació universitària a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la UPV. La titularitat d'aquesta gipsoteca correspon a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València que va cedir-ne l’ús a la Facultat de Belles de Sant Carles de València en la dècada de 1970.

La col·lecció

En l'actualitat es conserva una cinquantena de peces situades a l'aula de Dibuix i els tallers d'Escultura de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València.

És sens dubte un patrimoni escultòric de gran valor històric, compost per còpies fidedignes realitzades als tallers de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid o adquirides a l'estranger, i que més de dos segles després encara segueixen en actiu a les aules, que contribueixen a la formació i permeten el desenvolupament de línies d'investigació noves sobre l'estudi dels materials i els tractaments conservatius més adequats per a la seua salvaguarda.

Tècnica d'execució

El buidatge en algeps a partir de motles és una tècnica de rèplica de gran complexitat emprada des de l'antiguitat per egipcis, grecs i romans. L'interior de la còpia està buit amb la finalitat d'alleugerir el pes de la peça.

En la col·lecció estatuària de la UPV es conserven tant reproduccions mitjançant buidatge com per colada, d'execució més senzilla encara que més pesants i massisses.

Conservació

Les deterioracions que presenten les obres són les mateixes derivades dels avatars històrics que han envoltat cadascuna de les peces. Es poden percebre incisions, empremtes de color derivades d'actes vandàlics, orificis produïts pels colps, restes de brutícia fixada en la porositat del material o pèrdues d'alguns dels elements (com ara dits).

En l'actualitat es fan tasques restauratives de tota la col·lecció al final de cada curs acadèmic.